Anàlisi de l'origen de la pobresa [1º capitol]

Que al mon hi hagi més d'1 bil·lió de persones amb greus problemes de desnutrició requereix un anàlisi exhaustiu. És per aixó que em disposo a realitzar aquest assaig per capitols que tractarà d'oferir una explicació històrica de les raons econòmiques implicades en aquest escandal.
En primer ens adonem que la desigual distribució dels recursos naturals es podria descriure com una caótica casualitat de la que diferents comunitats han sapigut valer-se autònomament. L’espècie humana és un ésser amb un ànima irreductible i una capacitat d’adaptació sense limits per assolir la seva pròpia supervivència i la dels seus éssers estimats és capaç de viatjar milers de quilòmetres per un terreny inefable una vegada i un altra sense cap mena de dubtes. Però no tohom ha optat per la migració com a forma de salvació.
En trobem exemples paradigmàtics al Orient. Sovint es parla de l’excelsa espiritualitat oriental i, si bé és cert que tenien una nació unida, forta, màgica i enèrgica; no és menys cert que aquest avantatges estaven establerts sobre una jerarquia fèrrea que no contemplava la misericordia amb el poble.
Podem comprendre llavors que la humanitat sempre s’ha trobat afrontada amb disjuntives que podien posar en perill la seva integritat. Però l’economia’ com a tal és en realitat un concepte reçent i del que, de fet, mai no s'havia tingut noticia de la seva existència fins a l’arribada de l’eficiència derivada de la revolució industrial [una revolució què per cert, encara no ha acabat – com podem veure encara actualment en el desenvolupament enderrerit del 3er món].
Per contra, resulta que les monarquies de l’Europa i la Xina pre-medievals, establien un estat de govern al qual, a no ser que les alegalitats fossin el pà de cada dia [que potser ho éren], la jerarquia i l’aristocracia disposaven per complert de la vida dels seus serfs i esclaus. Per no mencionar l’afició per les begudes alcohòliques de les quals la societat occidental n’abusava amb una alegria desproporcionada, demostrant que les primeres passes de la humanitat es van donar en zigazagues.
En aquest context es fàcil imaginar la facilitat amb que es controlava a la població a expenses de l’infim grau d’alfabetització. A més hem de tenir en conta les constants guerres entre pobles i nacions. Resulta obvi, doncs, que en comptes d’economia [amb els valors afegits d’estalvi i d’inversió], tenien una idea de riquesa només reservada a la clase dominant i fundamentada en l’expoli violent, el nepotisme pseudo-diví, i altres raons fonamentalistes com la divina providència o la tradició.
La demanda, la productivitat, l’eficiència. Éren infravalors relegats a les minories mercantils o a les castes impures. Objectius a curt plaç per individus sense interés. Però aquests valors han demostrat ser els que ens han conduït a la societat més culta, més progresista i més lliure de tots els temps. Raó per la qual m’adventuro a afirmar que els senyors feudals devien estar profundament errats.
Llavors primer de tot hem de comprendre que la natura i la geografia han determinat amb més puixança i eficiència que cap sistema de poder estatal, l'accés a matèries primes i recursos naturals que han pogut tenir els milions de pobles que existeixen o que han existit per després desaparèixer. Per què sembla que actualment el mon funciona a l'inversa, i que les nacions amb recursos estan condemnades i les que no en tenen tampoc semblen necessitar-les, és una questió que tractaré de desenvolupar en els pròxims capitols.